Arxiu de l'autor: itaca2000

Quant a itaca2000

Jordi Gomara (itaca2000). Nascut a Barcelona (Catalunya). Llicenciat en Psicologia Clínica. Escric poesia, música i cançons. Afeccionat a la fotografia.

Bloc tancat de manera “indefinida”

Per anar al nou bloc, clica, si us plau, AQUÍ o bé sobre la imatge següent:    [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Bloc tancat de manera “indefinida”

Redefinició del meu bloc a bloc.cat

Donant-li voltes al cap (gairebé em marejo), he estat pensant com utilitzar l'espai que tinc a bloc.cat per no haver d'abandonar aquest servei de blocs. Tenint en compte que ja tinc confeccionat el bloc ITACA2000 NEWS a blogger/google, malgrat que … Continua llegint

Comentaris tancats a Redefinició del meu bloc a bloc.cat

Ara que hi faig?

Increïble, però cert. Desprès d'estar molts mesos rumiant-m'ho, vaig deixar abandonat el meu bloc a bloc.cat, perquè, especialment, durant tot aquest temps que vaig tenir una paciència infinita, no hi afegien cap recurs útil per a evitar els comentaris brossa. … Continua llegint

Comentaris tancats a Ara que hi faig?

Em trasllado definitivament

Desprès de pensar-m’ho durant molts mesos, i, especialment, per qüestions tècniques irresolubles, trasllado definitivament el meu blog en català a la següent adreça : http://itaca2000news.blogspot.com En aquesta nova adreça, espero poder seguir comptant amb la vostra atenció i us convido … Continua llegint

3s comentaris

Del com i perquè un senyor s’hi passa de CCOO a CGT

Al principi de ser delegat sindical de la Federació d’Ensenyament de la Confederació General de Catalunya (CGT) a la Universitat de Barcelona, ens reuníem a una sala de la Confederació que està destinada a la Federació d’Ensenyament, Parcs i Jardins … Continua llegint

Comentaris tancats a Del com i perquè un senyor s’hi passa de CCOO a CGT

* Nova vacuna

Tal vegada el desig de sentir-nos déus –poder atorgar i treure la vida-, destruir i delectar-nos amb el sofriment dels altres, provingui de manera innata en l’ésser humà. Però, evidentment, ens dotem d’un sistema de valors que pot produir-nos horror … Continua llegint

2s comentaris

* Aquell estiu del 92…

Corrien els temps a l’any 92. Era Cali, Santiago de Cali, Colòmbia. Agost. Calor, color, exuberància, magia. Érem tots dos, tan sols tu i jo. Era poesía, era una cançó… Fotografia: Jordi Gomara. El gato del río. Santiago de Cali, … Continua llegint

Comentaris tancats a * Aquell estiu del 92…

* ‘déu ens ofega però no ens estreny’

Quan els EUA van començar els atacs contra l’Iraq, tothom vam sortir als carrers a protestar-ne massivament. Era un esdeveniment nou i molt sonor en els darrers anys. Feia dècades que no s’hi donava un cop d’efecte tan sorollòs perpetrat … Continua llegint

2s comentaris

* A prop de setembre, lluny de Colòmbia

SETEMBRE DEL 92 L’agost és una illa que viu la seva història entre dues solituds. Per a arribar-hi n’és precís travessar una mar, un oceà de desemparaments, agafar un avió que el limita en ambdós sentits. Juliol té un regust … Continua llegint

1 comentari

* Si no m’hi trobeu

Si no m’hi trobeu, busqueu-me AQUÍ [@more@] Tweet

1 comentari