* ‘déu ens ofega però no ens estreny’

Quan els EUA van començar els atacs contra l’Iraq, tothom vam sortir als carrers a protestar-ne massivament. Era un esdeveniment nou i molt sonor en els darrers anys. Feia dècades que no s’hi donava un cop d’efecte tan sorollòs perpetrat pels “capos” de les nostres democràcies modernes, occidentals, lliberals, del nostre exemplar “Estat del Benestar”.

En aquell moment vam fer mostra de valentía i gran força contra les persones que suposadament “governen en democràcia” però que actuen de forma arbitrària, tal com queda demostrat dia rera dia. Tanmateix el sr. Bush tornà a sortir guanyador a les eleccions i amb molts més vots que la primera vegada que s’hi va presentar.

Hi vam gastar moltes energies llavors i la nostra veu no va ser escoltada. Al cap i a la fi, el canvi de govern a l’estat espanyol va anar precedit d’un esdeveniment desagradable i una manipulació informativa del govern anterior del PP. Si no haguès passat tot allò que va passar, molt probablement el nostre president estatal actual seria el sr. Rajoy i no el sr. Zapatero.

Si les tropes espanyoles van ser retirades de l’estat iraquià va ser pressumiblement per una promesa electoral del actual president del govern espanyol (el qual no compleix sempre les seves promeses electorals, com bé coneixem ja tots), i perquè evidentment aquesta promesa electoral era una estratègia per a aconseguir vots, com també ho era la promesa “d’aprovar l’estatut que sortís del parlament català”, però bé com els catalans som menys i a sobre la meitat n’era indiferent, no calia pas acomplir totes les promeses electorals.

Bé, la qüestíó és que ara ens trobem amb nous atacs brutals contra interessos àrabs per part de l’aliat d’EUA i la Plataforma contra la Guerra torna a convocar-nos a manifestacions i altres activitats diverses, però com que ja n’estem vacunats, ara ens preocupa més pensar en com puja el gasoli, com puja l’habitatge, els lloguers, els aliments, com ens estrangulen a la feina, com puja l’IPC respecte al sou, etc.

O no és cert? O serà que també n’estem vacunats? O serà que el nostre sistema funciona de tal manera que la primera vegada que els nostres “capos” s’hi passen una mica ens escandalitzem, però ja que “dios ahoga pero no aprieta o aprieta poco a poco” ens hi anem adaptant de mica en mica als nous dictadors de “traje y corbata” i parlament democràtic, i els tornem a votar una vegada rera l’altra i que hi vagin fent que nosaltres ja n’hi tenim prou de problemes, i d’altres preocupacions d’índole més personal?

[@more@]



Quant a itaca2000

Jordi Gomara (itaca2000). Nascut a Barcelona (Catalunya). Llicenciat en Psicologia Clínica. Escric poesia, música i cançons. Afeccionat a la fotografia.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: * ‘déu ens ofega però no ens estreny’

  1. tristany diu:

    qui és aquest home baixet que hi ha al costat del borbó?
    (he penjat una cançó teva a una mena de serial que estic escribint, no t’importa, oi?)

  2. Doncs aquest home baixet va repartint bendicions o alguna cosa així; es creu un il·luminat tinc entès. Ara “vagi vostè a saber”!. La qüestió és que entre un i l’altre s’ho tenen ben muntat, m’ha dit les males llengües. Per suposat que no m’importa que m’utilitzis, bé, depèn per a què, jejeje

Els comentaris estan tancats.